
Imatge d'alta resolució de Jesús Castañar

Imatge d'alta resolució de Jesús Castañar

Imatge d'alta resolució de Jesús Castañar

Imatge d'alta resolució de Jesús Castañar

Imatge d'alta resolució de Jesús Castañar
Fitxa de espectacle
Companyia: Ananda Dansa
Duració: 60 min.
Estrena: 29 d'octubre de 1993
Direcció coreogràfica: Valls, Edison, Valls, Rosángeles
Ballarí/na: Bodí, Francisco Javier [Paco], Fenollar, Pachi G., Fernández, Amparo, García, Juli, Giménez, José, Mira, Irene, Ribes, Rosa, Rossi, Idoya, Sama, Héctor
Il·luminació: Antón, Víctor
Vestuari: Montesinos, Francis
Fotografia: Castañar, Jesús
Producció executiva: Guzmán, Mercedes
Perruqueria: Sanmartín, Tono
El nom dels Borja ha passat a la història com a símbol de les més grans atrocitats, de les perversions més execrables dels crims més horribles. Insistir en aquests aspectes seria optar decididament per la visió més reconeixible, i també mes tòpica, d'aquesta família singular. Com ho seria també intentar reduir el descobriment d'Amèrica només als aspectes més negatius, a la llegenda negra -bona part de la qual, sens dubte merescuda- que arrossega. Per això, proposem una altra manera de veure els Borja. O millor encara, veure'ns d'una altra manera a través del món dels Borja i el seu voltant. I tot això, rememorat i transmés per mitjà de sensacions que propugnen un apropament per la via del record: imatges que configuren, en la mesura que formen part de la nostra biografia col·lectiva, un inquietant espill de la contemporanietat.
El nombre de los Borgia ha pasado a la historia como símbolo de las más grandes atrocidades, de las perversiones más execrables de los crímenes más horribles.
Insistir en estos aspectos sería optar decididamente por la visión más reconocible, y también más tópica, de esta familia singular. Como lo sería también intentar reducir el descubrimiento de América sólo a los aspectos más negativos, a la leyenda negra -buena parte de la cual, sin duda merecida- que arrastra. Por eso proponemos otra manera de ver a los Borgia. O mejor aún, vernos de otra manera a través del mundo de los Borgia y su entorno. Y todo eso, rememorando y transmitiendo por medio de sensaciones que propugnan un acercamiento por la vía del recuerdo: imágenes que configuran, en tanto que forman parte de nuestra biografía colectiva, un inquietante espejo de la contemporaneidad.
Teatre Principal: 29/10/1992
Teatre Principal: 26/02/1993