Les noces de Fígaro

Companyia: Teatre Lliure
Estrena: 8 de febrero de 1989 en el Teatre Lliure de Barcelona

Documents per a consultar en la sala

• 4/27 Programa de mà

Fitxa tècnica

Autor: Caron de Beaumarchais, Pierre Augustin
Coreografia: Lloret, Montse
Traducció: Valverde, José M.
Intèrpret: Bernet, Jaume, Bosch, Jordi, Descal, Rut, Guinyol, Pep, Homar, Lluís, Lizaran, Anna, López, Mónica, Lucchetti, Alfred, Matamalas, Joan, Peris, Joan, Ricart, Santi, Serra, Enric, Soldevila, Carlota
Il·luminació: Bel, Pepe
Vestuari: Olivar, Cèsar
Realització d'espai escènic: Teatre Lliure
Realització de vestuari: Teatre Lliure
Producció: Fundació Teatre Lliure

Més dades

Fígaro, després d'haver portat a bon terme les noces del comte Almaviva amb Rosina, pensa ara en ell mateix i es disposa a casar-se amb Susana, la cambrera de Rosina, que a és comtessa. Però Marcelina s'oposa a la boda basant-se en una promesa de matrimoni que li va fer Fígaro en un altre temps. D'altra banda, el comte, que després de dos anys de matrimoni ha refredat es seus sentiments cap a la comtessa, dirigeix els seus galantejos cap a la graciosa Susana, pero enfadat per l'astúcia amb qué Susana, d'acord amb Fígaro, esquiva els seus desigs, reconeix els drets de Marcelina.
Reconeixement inútil, ja que es descobreix que Marecelina es la mare de Fígaro, fruit d'un amor juvenil amb Don Bartolo, el vell tutor pretendent de Rosina en el Sorber de Sevilla. En la segona part de la comèdia, Susana, fingint donar una cita a comte, vesteix la comtessa amb les seues robes de donzella i ella compareix per la seua banda, vestida de comtessa; d'aquest fet, se succedeixen una serie d'equívocs que enganyen el comte i Fígaro mateix ¡ que acaben amb una reconciliado genera . Dins aquest mogut argument s'afegeix, a més, el boig amor de patge Querübino per la comtessa i la tàcita, i quasi inconscient, correspondencia d'aquesta.

Representacions

Teatre Principal: 13/12/1994